Trobem-nos

Des de la CUP de Sarrià-Sant Gervasi apostem per generar espais de trobada per fer front a les necessitats del veïnat de forma col·lectiva.

A Sarrià-Sant Gervasi som moltes les persones i col·lectius que fa temps que treballem per recuperar els carrers, espais i equipaments per a l’ús del veïnat. Volem barris de i per a la gent. Des de l’experiència dels CDRs fins a la trajectòria llarga d’entitats i projectes transformadors i comunitaris al districte, hem trobat a faltar històricament espais de trobada, de contacte. Per això ara volem obrir espais comuns per posar sobre la taula alguns temes que ens preocupen:

  • Volem que els carrers siguin de la gent, i no dels vehicles.
  • Volem una mobilitat sostenible, que aposti per fer que els nostres carrers deixin de ser autopistes.
  • Volem uns serveis públics propers i accessibles al veïnat.
  • I sobretot, volem prendre la paraula, volem participar de tots els espais en els que ens impliquem, volem que els nostres barris siguin llocs on poder vehicular el teixit social i cultural de la gent que en formem part.

Per tot això apostem per debatre i decidir col·lectivament com volem gestionar els nostres espais comunitaris, carrers i places, equipaments públics… Volem trobar-nos per col·lectivitzar les nostres necessitats com a veïnes d’uns barris que cada dia estan més lluny de ser uns barris de la gent que hi viu. Volem generar espais que ens permetin governar-nos.

Apostem doncs per recollir aquelles demandes que el que veïnat porta anys exigint, generant nous espais i equipaments públics gestionats per les pròpies veïnes i més places i carrers peatonalitzats i pacificats per a l’ús del veïnat. A més caldrà treballar per tal de generar mecanismes d’accés i del seu ús que siguin accessibles i facilitadors per a la generació de nous paradigmes de participació social.

Començarem amb dues xerrades com a tret de sortida a aquesta campanya i a mesura que anem avançant anirem desenvolupant nous actes i accions. En aquest sentit, ens agradaria que aquesta campanya sigui una manera també d’anar una mica més enllà de la pròpia CUP alhora de generar sinergies entre lluites i reivindicacions.

Mercat de Vallvidrera

La remodelació del mercat de Vallvidrera és una de les demandes veïnals que més s’ha fet sentir els últims anys al poble. Així ho demostra la creació de la plataforma del mercat cultural de vallvidrera que engloba la majoria d’entitats llebrenques. Aquesta plataforma ha realitzat una proposta tant organitzativa com arquitectònica per tal de que el projecte final sigui el més fidel a les necessitats de les associacions i entitats de la muntanya. A l’espera de la licitació de les obres, es preveu l’inici d’ aquestes pel mes d’octubre.

Reivindicació: És important que el projecte final sigui el més acord amb la proposta presentada i consensuada entre les entitats de la plataforma. Així tambe reclamem un calendari clar per tal de no allargar més l’inici de les obres.

Creiem important també que la gestió d’aquest equipament se cedeixi a la plataforma tal com aquesta ja ha sol·licitat i treballat.

Plaça de Vallvidrera

Actualment, la plaça de Vallvidrera i la plaça del funi (Pep Ventura) representen un espai poc aprofitat pel que fa la vida social a Vallvidrera. La Pl de Vallvidrera és, en aquests moments, únicament una cruïlla de carrers que anul·la qualsevol intent de reconvertir la plaça en un espai de trobada per les llebrenques. Soroll, fum i el perill que suposen els cotxes, són totalment incompatibles amb una idea de plaça on fer-hi vida.
La plaça del funi, tampoc és actualment un punt de trobada entre les llebrenques. La mala urbanització de la plaça i l’ambient gelid de l’espai no aconsegueixen convertir l’ indret en un lloc on les llebrenques ens hi sentim comodes.
Reivindicació: Per tal d’entrendre el centre de vallvidrera  com un lloc de trobada entre veïns és imprescindible repensar la urbanització de les dues places. Primer pacificant la plaça de vallvidrera. Retirant cotxes, ampliant voreres i enjardinant espais. La gratuïtat del peatge dels túnels de vallvidrera farien reduïr substancialment la presència de vehicles que passen per la muntanya.
Pel què fa a la plaça del funi, cal repensar-la per fer-la més agradable i propera als veïns.
Per aquetes dues accions, caldria un procés de participació per tal de que siguin les llebrenques qui repensin l’espai i un cop recollides les propostes, caldrà valenti política per prendre decisions. Sense valentia, els llebrencs continuarem veient passar regidors, alcaldes i consellers sense que res canvii. Com ha passat aquests últims anys.

Finca Manacor, 1

Finca de titularitat municipal, actualment està habilitada i en ús la “caseta del guarda”, utilitzada per l’AEiG Santa Maria-Santa Agnès i l’Associació Casa del Silenci. Queda la casa gran i els jardins, actualment tancats i sense ús per decidir què es pot fer.

Reivindicació: Recuperar tant els jardins com la casa gran de la finca per tal de fer-hi un equipament per al barri.

Forat de la vergonya

Des de l’aturada de les obres de la nova línia de metro L9, n’ha quedat un forat tal i com va passar a la plaça de Joaquim Folguera i Lesseps. En ambdós casos es va tapar el forat recuperant l’espai. Per contra, en aquest punt continua igual. Cal recordar que estem parlant d’un projecte (la línia L9) d’unes dimensions faraòniques, amb errors de planificació i improvisació a l’hora de cercar finançament. A més, l’aposta per la concessió de l’explotació a empreses privades han fet que la que havia de ser la joia de la corona del sistema d’infraestructures ferroviàries de l’àrea metropolitana de Barcelona hagi acabat en un desastre pressupostari. La línia 9 del metro, l’última decisió del Govern de Jordi Pujol, és un dels projectes amb més sobrecostos de la història de l’obra pública catalana. De moment, el pressupost s’ha triplicat, però podria arribar a multiplicar-se per set.

Reivindicació: La necessitat d’una línia de metro que creuï el districte, connectant els diferents barris amb altres zones de la ciutat o de l’àrea metropolitana és evident i donaria una nova visió del districte tot millorant-ne l’accessibilitat. Ara bé, en cas que l’ajuntament i la generalitat segueixin sense voler iniciar les obres de forma immediata reclamem que es recuperi aquest espai per tal que el veïnat pugi gaudir-ne lliurement.

Casa Tosquella / Entorn Putxet

Una de les poques cases restants categoritzada com a bé de patrimoni cultural (A) després de la pèrdua de moltes edificacions semblants en altres zones del barri com per exemple al Carrer Bertran.

Reivindicació: Rehabilitar i protegir el patrimoni històric del barri per mantenir la identitat del barri. Alhora creiem adient pacificar els carrers d’aquesta part del Putxet, que massa sovint es converteixen en autopistes en hores punta en què General Mitre està col·lapsada tot i ser zona limitada a 30km/h.

Carrer Major

Major de Sarrià

Hi ha un acord entre associació de veïns i associació de comerciants per a la pacificació a través de plataforma única des de plaça sarrià fins al carrer Químic de Sarrià. Només es farà aquest tram, planificació inicial d’obres 10 mesos. Implicarà un canvi de sentit de circulació d’altres carrers. L’Ajuntament afirma que les obres començarien el setembre de 2018 malgrat encara no s’ha tancat la licitació de les mateixes.

Reivindicació: Iniciar ja les obres de remodelació del carrer major. Fer que que hi hagi una continuïtat evident entre el tram inferior a la plaça major cap al tram superior, fent que la zona de Reina Elisenda passi de 4 a 2 carrils o bé també de plataforma única en algun tram. Abordar l’eixamplement d’aceres, pacificació o peatonalització de la part superior a c/Químic de Sarrià.

Via Augusta

Després del procés participatiu que va acabar el febrer de 2017, es va decidir momentàniament fer de la major part de la llosa un espai obert com una plaça i mantenir una petita part com a pàrquing públic de zona blava (o verda?). Tot i així, en el mateix procés participatiu van sortir altres propostes com generar una paret verda per separar l’aparcament de la zona de plaça, abolir completament l’aparcament i/o pacificar més la via augusta per aprofitar-ne bé l’espai i possibilitar-ne l’ús.

Reivindicació: Generar un espai obert i verd que inclogui els jardins dels setze jutges, reduint carrils i, si s’escau, fer-los de plataforma única. Ajardinar i habilitar la zona amb bancs, per a generar espais de trobada.

Acaba concessió a la guàrdia urbana a finals de 2018. Actualment hi tenim en una part una escola de música malgrat seria una possibilitat recuperar-ho com a un espai cultural del barri: des de l’escola de música a les entitats de cultura popular.

Reivindicació: Recuperar-lo com a casa de la cultura del barri amb: escola de música municipal, més espai per a les entitats i colles de cultura popular del barri.

Casetes d’Hort de la Vila

Esfrondrament parcial d’una part de l’immoble després de l’incendi. De titularitat municipal, perdria una part dels jardins que passarien a ser carrer per la construcció de pisos de luxe a l’actal pàrquing de motos del costat en mans de la Llave de Oro. No se sap amb exactitud quan haurien de començar aquestes obres al pàrquing. L’AV de Sarrià ha reivindicat en més d’una ocasió que el solar en qüestió es podria canviar de lloc tot respectant les casetes. En qualsevol cas, s’hi han de fer actuacions urgents i habilitar-ho com a espai autogestionat pel jovent del barri tal i com venia sent.

Reivindicació: Volem que les casetes esdevinguin un espai de trobada per al veïnat, especialment el jovent i les entitats juvenils. Per això demanem la recuperació total de les casetes tal i com les coneixíem, reconstruint-les totalment, i oferir-ne la gestió a través d’una cessió d’ús a l’Ateneu Popular de Sarrià. L’AV

Solar Dalmases, 63 “El Solar dels 15,2 Milions”

Fa un any l’Ajuntament va comprar el solar del carrer de Dalmases, on s’havia construït un edifici de luxe amb una llicència d’obres errònia el 2002. Va pagar-ne 15,2 milions d’euros i es va haver de fer càrrec de les indemnitzacions als propietaris dels 15 habitatges i assumir-ne l’enderroc.

L’edifici es va construir fa 15 anys, en l’etapa de govern entre PSC, ERC i ICV. El consistori va concedir una llicència d’edificació, però els tribunals la van declarar nul·la per excés de volumetria i alçària el 2008. Quatre anys més tard, el 2012, en van ordenar l’enderroc, i el consistori va veure’s obligat a comprar el solar.

Les arques públiques es veuen doblement agreujades pel cost d’un error per part de l’ajuntament i la gran indemnització a una constructora privada. Cal construir-hi un equipament urgentment, no esperar més, ja sigui una centre de dia per gent gran, no en tenim cap al barri, o bé una escola bressol (demanda de l’Associació de Veïns).

Reivindicació: Cal denunciar primerament el gran cost que ha tingut per a l’ajuntament un error de la mateixa administració. Igualment, cal iniciar el debat per a la construcció d’un equipament urgentment, no esperar més. Ja sigui una centre de dia per a gent gran (no en tenim cap al barri de Tres Torres) o bé una escola bressol (demanda de l’associació de veïns).

Centre de dia i residència per a la gent gran 100% pública

Amb una població de 148.00 habitants, el 21,6% de la qual té més de 65 anys (32.00 persones, aproximadament), el districte no ofereix cap residència ni centre de dia públic per a les persones grans, i sí que hi trobem de privades i concertades.

Per agreujar més el problema, ara, la Clínica Sant Josep (Carrer Monegal), després de gairebé 15 anys abandonada i passant de mans en mans sense cap tipus d’ús més enllà de l’especulatiu; l’asseguradora FIATC ha comprat els 3.800m2 de finca per 4,1MM€ i projecta fer una residència per a gent gran d’aquí un any i mig. Durant anys es va demanar a l’ajuntament que comprés aquest edifici per fer-hi un equipament pel barri i es demanava un centre de dia o una residència per gent gran, per tant denunciem clarament la falta d’atenció de l’Ajuntament en aquesta qüestió.

Reivindicació: Construir un centre de dia i una residència per al districte, localitzant els espais pertinents en els barris que presenten més població envellida, que són Galvany i Putxet-Farró. Posar tots els esforços possibles per tal de recuperar la Clínica Sant Josep per al barri.

Reforçament de la identitat de barri de Cassoles

Actualment s’està reformant el carrer Castanyer, ampliant voreres i eliminant estacionament de vehicles, hi ha hagut força moviment al barri protestant per les reformes i la pèrdua d’estacionaments, tot i que finalment s’està recuperant l’espai pel veïnat. Hi ha un avantprojecte per tal de pacificar el carrer Sant Gervasi de Cassoles del qual se’n desconeix informació. Cal tenir en compte que els entorns de la Biblioteca Joan Maragall sí que han estat lleugerament pacificats no sense manca de polèmica.

Reivindicació: Recuperar i revitalitzar el casc antic de Cassoles, eliminant la lògica de barri-dormitori. Petonalització del carrer Sant Gervasi de Cassoles des de General Mitre fins a la biblioteca Joan Maragall així com els carrers que envolten el mercat (Rubistein, Teodora Lamadrid,…) recuperant la zona com a espai pel veïnat on es pugui fer vida de barri al carrer.

Locals d’assaig, Dipòsit del Rei Martí

Actualment el barri no disposa de cap equipament per tal de poder fer assajos de grups de música, timbalers, etc. Aquests grups en molts casos han de buscar equipaments als barris del districte de Gràcia per poder assajar sense molestar al veïnat.

Actualment el Dipòsit del Rei Martí és una instal·lació de 538m2, reformada l’any 2016, que només s’utilitza per esdevediments culturals singulars.

Reivindicació: Considerem que tot i la singularitat del recinte s’ha de donar un ús a aquesta instal·lació i no només en esdevediments puntuals. Considerem que s’hauria d’estudiar la possibilitat de realitzar les millores necessàries i la insonorització per cobrir la necessitat de molts col·lectius i veïns de disposar d’un lloc on assajar.

Escola bressol

Actualment només existeixen dues escoles bressol públiques a Sant Gervasi: Putxet i Tramvia blau, les quals estan situades a la part superior dels barris de Putxet i Bonanova i estan col·lapsades, amb llista d’espera cada any. Això fa que la gran majoria del veïnat no disposi d’una escola bressol municipal propera, sent el districte amb menys escoles bressol de Barcelona. El barri de Galvany, per exemple, amb una població superior a 45.000 habitants no en disposa de cap.

Reivindicació: Durant aquest mandat, l’ajuntament de Barcelona va planificar construir 10 escoles bressol a la ciutat: cap al nostre barri. És urgent trobar un espai municipal on construir com a mínim una escola bressol al barri. Actualment hi ha un solar al carrer Dalmases, 63, de propietat municipal que podria tenir aquest ús. Per altra banda, es podria estudiar la possibilitat de recuperar la finca del carrer Muntaner 315, de propietat municipal i actualment llogada a ATM per construir-hi l’escola bressol.

Implantació nous carrils bici

El nostre barri es el barri amb menys carrils bici de Barcelona, en l’actual mandat s’havia dissenyat un pla per d’implantació de carrils que s’ha vist aturat per la pressió d’alguns veïns, amb el suport condicional de PDCat, C’s i PP. Val a dir, que els barris de Sarrià-Sant Gervasi, una vegada més, eren els oblidats en aquests aspecte en comparació a la resta de la ciutat.

Tot i que l’orografia del barri sempre s’ha dit que es un impediment per circular en bici, es on més es necessiten, sobretot en carrers de pujada, ja que la diferència de velocitat entre els vehicles de motor i les bicis fan que sigui molt perillós circular per la carretera, a més el creixement de bicicletes elèctriques fa necessari carrils bici per tal d’evitar la convivència entre bicis i vianants a les voreres.

Per altra banda, hem de pacificar les autopistes urbanes que tenim al nostre barri a disposició dels vehicles a motor, carrers de fins a 6 carrils. Es per això que proposem una xarxa de carril bici que permeti connectar els barris del districte amb la resta de la ciutat.

En diferents eixos:

Via augusta – Actualment molt utilitzada pels ciclistes, via directe per arribar des de Sarrià al centre de Barcelona i viceversa així com per connectar els diferents barris de la vessant sud del districte.

Bonanova – Eix que permetria connectar Cassoles i Sarrià.

Balmes – Aprofitant la reforma actual del carrer, existeix un debat sobre la idoneïtat o no d’un quart carril. Es podria fer donant ús a un carril bici de doble sentit unint els eixos de Via Augusta-Bonanova.

Alfonx XII – Pacificació del carrer, mitjançant plataforma única, unint l’actual carril bici del carrer Tusset amb l’eix Via augusta, passant per davant dels equipaments de Can Ferrer.

Aribau – Connexió eix Diagonal – eix Via Augusta.

Implantació nous carrils bici

El nostre barri es el barri amb menys carrils bici de Barcelona, en l’actual mandat s’havia dissenyat un pla per d’implantació de carrils que s’ha vist aturat per la pressió d’alguns veïns, amb el suport condicional de PDCat, C’s i PP. Val a dir, que els barris de Sarrià-Sant Gervasi, una vegada més, eren els oblidats en aquests aspecte en comparació a la resta de la ciutat.

Tot i que l’orografia del barri sempre s’ha dit que es un impediment per circular en bici, es on més es necessiten, sobretot en carrers de pujada, ja que la diferència de velocitat entre els vehicles de motor i les bicis fan que sigui molt perillós circular per la carretera, a més el creixement de bicicletes elèctriques fa necessari carrils bici per tal d’evitar la convivència entre bicis i vianants a les voreres.

Per altra banda, hem de pacificar les autopistes urbanes que tenim al nostre barri a disposició dels vehicles a motor, carrers de fins a 6 carrils. Es per això que proposem una xarxa de carril bici que permeti connectar els barris del districte amb la resta de la ciutat.

En diferents eixos:

Via augusta – Actualment molt utilitzada pels ciclistes, via directe per arribar des de Sarrià al centre de Barcelona i viceversa així com per connectar els diferents barris de la vessant sud del districte.

Bonanova – Eix que permetria connectar Cassoles i Sarrià.

Balmes – Aprofitant la reforma actual del carrer, existeix un debat sobre la idoneïtat o no d’un quart carril. Es podria fer donant ús a un carril bici de doble sentit unint els eixos de Via Augusta-Bonanova.

Alfonx XII – Pacificació del carrer, mitjançant plataforma única, unint l’actual carril bici del carrer Tusset amb l’eix Via augusta, passant per davant dels equipaments de Can Ferrer.

Aribau – Connexió eix Diagonal – eix Via Augusta.

Implantació nous carrils bici

El nostre barri es el barri amb menys carrils bici de Barcelona, en l’actual mandat s’havia dissenyat un pla per d’implantació de carrils que s’ha vist aturat per la pressió d’alguns veïns, amb el suport condicional de PDCat, C’s i PP. Val a dir, que els barris de Sarrià-Sant Gervasi, una vegada més, eren els oblidats en aquests aspecte en comparació a la resta de la ciutat.

Tot i que l’orografia del barri sempre s’ha dit que es un impediment per circular en bici, es on més es necessiten, sobretot en carrers de pujada, ja que la diferència de velocitat entre els vehicles de motor i les bicis fan que sigui molt perillós circular per la carretera, a més el creixement de bicicletes elèctriques fa necessari carrils bici per tal d’evitar la convivència entre bicis i vianants a les voreres.

Per altra banda, hem de pacificar les autopistes urbanes que tenim al nostre barri a disposició dels vehicles a motor, carrers de fins a 6 carrils. Es per això que proposem una xarxa de carril bici que permeti connectar els barris del districte amb la resta de la ciutat.

En diferents eixos:

Via augusta – Actualment molt utilitzada pels ciclistes, via directe per arribar des de Sarrià al centre de Barcelona i viceversa així com per connectar els diferents barris de la vessant sud del districte.

Bonanova – Eix que permetria connectar Cassoles i Sarrià.

Balmes – Aprofitant la reforma actual del carrer, existeix un debat sobre la idoneïtat o no d’un quart carril. Es podria fer donant ús a un carril bici de doble sentit unint els eixos de Via Augusta-Bonanova.

Alfonx XII – Pacificació del carrer, mitjançant plataforma única, unint l’actual carril bici del carrer Tusset amb l’eix Via augusta, passant per davant dels equipaments de Can Ferrer.

Aribau – Connexió eix Diagonal – eix Via Augusta.

Falta d’equipaments al barri de Galvany (Can Ferrer/Muñoz Ramonet)

Fa ja uns quants anys que les veïnes del barri manifesten la queixa de falta d’equipaments al barri. En aquest sentit hi ha dos espais que el barri vol fer seus: Can Ferrer i el palauet de Muñoz i Ramonet. La solució per a Can Ferrer ha estat fer un jardinet que no ofereix en absolut cap servei i menys el del gaudi de l’espai perquè el disseny és pobre i poc imaginatiu. A més tenim  a prop un espai més estètic i adequat per al passeig, la lectura i la ment com és el jardí de Muñoz i Ramonet. D’altra banda, la casa que acompanya l’espai no es restaurarà: despesa de diners poc aprofitada, doncs.

El barri necessita equipaments per a la gent gran, per a l’esport,una biblioteca,  un centre cívic més proper que el que tenim, Can Castelló, situat per damunt de la Via Augusta i de difícil accés per a moltes veïnes.

Volem aquests espais gestionats per les veïnes i on  les activitats siguin totalment gratuïtes i recullin les iniciatives de les persones que viuen al barri.

Volem una biblioteca al barri que sigui també un espai d’estudi per als estudiants. Sabem que s’està projectant al voltant de la casa Muñoz i Ramonet. Tot i així reivindiquem l’obertura de la casa al servei de les veïnes del barri.

Reivindicació: Acabar la restauració de Can Ferrer adequant la casa per fer-hi un equipament. Igualment iniciar el més aviat possibles les obres per convertir la casa Muñoz i Ramonet en una biblioteca. No hem d’oblidar però, la història de Muñoz Ramonet, qui es va enriquir gràcies a l’estraperlo durant la dictadura franquista. Per això demanem que inclogui també un espai de memòria històrica.

Falta d’equipaments al barri de Galvany (Can Ferrer/Muñoz Ramonet)

Fa ja uns quants anys que les veïnes del barri manifesten la queixa de falta d’equipaments al barri. En aquest sentit hi ha dos espais que el barri vol fer seus: Can Ferrer i el palauet de Muñoz i Ramonet. La solució per a Can Ferrer ha estat fer un jardinet que no ofereix en absolut cap servei i menys el del gaudi de l’espai perquè el disseny és pobre i poc imaginatiu. A més tenim  a prop un espai més estètic i adequat per al passeig, la lectura i la ment com és el jardí de Muñoz i Ramonet. D’altra banda, la casa que acompanya l’espai no es restaurarà: despesa de diners poc aprofitada, doncs.

El barri necessita equipaments per a la gent gran, per a l’esport,una biblioteca,  un centre cívic més proper que el que tenim, Can Castelló, situat per damunt de la Via Augusta i de difícil accés per a moltes veïnes.

Volem aquests espais gestionats per les veïnes i on  les activitats siguin totalment gratuïtes i recullin les iniciatives de les persones que viuen al barri.

Volem una biblioteca al barri que sigui també un espai d’estudi per als estudiants. Sabem que s’està projectant al voltant de la casa Muñoz i Ramonet. Tot i així reivindiquem l’obertura de la casa al servei de les veïnes del barri.

Reivindicació: Acabar la restauració de Can Ferrer adequant la casa per fer-hi un equipament. Igualment iniciar el més aviat possibles les obres per convertir la casa Muñoz i Ramonet en una biblioteca. No hem d’oblidar però, la història de Muñoz Ramonet, qui es va enriquir gràcies a l’estraperlo durant la dictadura franquista. Per això demanem que inclogui també un espai de memòria històrica.